El TSJC avala l’exclusió dels interins de les llicències per fer estudis
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no aprecia tracte discriminatori en el Decret de la Generalitat que exclou el personal eventual i interí de l’accés a permisos per realitzar estudis relacionats amb el lloc de treball. La sentència compta amb dos vots particulars discrepants i l’opinió contrària del Ministeri Fiscal.
El Decret Legislatiu 1/1997 de la Generalitat de Catalunya, que refon diferents textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, estableix en el seu article 122 que «al personal eventual i al personal interí, li serà aplicat, per analogia, el règim estatutari propi dels funcionaris, d'acord amb la condició respectiva» però especificant com a àmbit d’exclusió que «no podran gaudir de les llicències per fer estudis relacionats amb el lloc de treball ni de les llicències per a assumptes propis». Una diferència de tracte que, segons raona el TSJC en una recent sentència del passat 7 de juny de 2019, no vulnera la interdicció de discriminació del personal amb contracte temporal respecte el personal amb relacions laborals de durada indefinida, tal i com reclamava una treballadora, funcionària interina del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), a qui el Departament de Recursos Humans va negar un permís de dos dies per acudir a uns cursos promoguts per la OIT malgrat comptar amb el vistiplau del responsable del seu departament.
La discriminació en la Constitució i la normativa comunitària
L’article 14 de la Constitució espanyola recull en el seu redactat que «els espanyols són iguals davant la llei» i especifica que no pot prevaldre cap discriminació «per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social». Així mateix, la Constitució també especifica, article 23.2, que els ciutadans «tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics».
Al marge d’aquestes invocacions més genèriques, l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada que aplica la Directiva 1999/70 de la UE incorpora una referència més específica respecte a la prohibició de pràctiques discriminatòries fonamentades en el caràcter temporal de la relació contractual dels treballadors. En aquesta norma comunitària, d’obligat compliment per a tots els estats membres, s’afirma categòricament que «no es podrà tractar els treballadors amb un contracte de durada determinada d'una manera menys favorable que als treballadors fixos pel sol fet de tenir un contracte de durada determinada, llevat que es justifiqui un tracte diferent per raons objectives».
Per a Marc Vilar, advocat de Col·lectiu Ronda, «regular de forma diferent l’accés a les llicències per estudis relacionats amb la pràctica professional en funció de si la persona és funcionària interina o funcionària de carrera resulta absolutament injustificat i vulnera de forma evident no només el contingut de la pròpia constitució espanyola sinó també la legislació comunitària. El dret comunitari ostenta primacia sobre el dret nacional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja s’ha pronunciat en reiterades ocasions en el sentit de considerar contrari al dret europeu qualsevol diferència de tracte que pretengui fer de la mera temporalitat de la relació laboral una raó objectiva que la justifiqui».
Dos magistrats i el ministeri fiscal aprecien discriminació
El mateix criteri defensat per l’advocat de Col·lectiu Ronda ha estat també l’exhibit pel Ministeri fiscal, partidari de que s’apreciés la discriminació soferta per la interina, i per 2 dels 5 magistrats que integren la Secció segona de la Sala Contenciosa Administrativa, autors d’un vot particular que signen conjuntament on es manifesten en sentit contrari al dels seus homòlegs. A criteri dels dos jutges discrepants, el contingut de l’esmentat article 122 del Decret Legislatiu 1/1997 és inconstitucional en vulnerar el dret a la no discriminació i es desvia de forma injustificada de la doctrina del TJUE respecte la necessitat d’acreditar «raons objectives» que no siguin la pròpia temporalitat per justificar la dispensa d’un tracte diferent en l’àmbit de la «formació continuada i l’actualització permanent dels coneixements i les capacitats professionals» , un dels drets que l’Estatut Bàsic dels Empleats Públics reconeix a la totalitat dels professionals de l’administració, sense distincions addicionals.
En sentit contrari, el criteri majoritari de la Sala ha estat considerar que la norma catalana, i més concretament el polèmic article 122, es justifica en el sentit de considerar que «l’absència del funcionari interí deixaria sense cobrir novament el lloc de treball i invalidaria d’aquesta forma la causa o raó per la qual va ser nomenat» i que «la temporalitat del nomenament i la seva urgència per cobrir el lloc de treball justifiquen en aquest cas la diferència [de tractament]»
«No podem compartir de cap de les maneres aquest criteri - aprofundeix Vilar – doncs no fa sinó expressar allò que el TJUE ha insistit a considerar contrari al dret comunitari. No és possible afirmar que el fet que el nomenament dels interins sigui, per la seva pròpia naturalesa, temporal justifiqui diferències sense entrar a valorar la concreta situació de cada cas per mirar d’identificar veritables raons objectives. I tampoc no es pot validar una norma com és el Decret Legislatiu 1/1997 que directament veta l’accés dels interins a la carrera professional horitzontal. Aquesta és una discriminació sistemàtica i vulneradora del dret comunitari que seguirem denunciant, arribant al Tribunal Constitucional si és necessari».
