El Jutjat Social 24 de BCN sentencia que 741 repartidors de Deliveroo són falsos autònoms
La resolució judicial avala l'actuació d'Inspecció de Treball que, a instàncies de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i l’associació RidersxDerechos i Col·lectiu Ronda va determinar l'existència de relació laboral entre els repartidors i l'empresa i obligava Deliveroo a abonar 1.3 milions en concepte de cotitzacions endarrerides.
RESUM
El Jutjat Social 24 de BCN ha avalat l’actuació d’Inspecció de Treball que al juliol de 2018 va concloure que els 741 repartidors que operaven per a la multinacional Deliveroo a Barcelona en aquell moment ho feien sota la condició de falsos autònoms, quan hagués pertocat que ho fessin com a treballadors per compte aliena. Inspecció de Treball va aixecar acta reclamant a Deliveroo el pagament de 1.3 milions d’euros en concepte de cotitzacions no abonades a la Seguretat Social en resposta a la denúncia interposada per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i l’associació RidersxDerechos amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda. La sanció d’Inspecció de Treball contra Deliveroo per l’activitat dels seus repartidors a Barcelona va ser la primera actuació a l’Estat espanyol contra empreses de repartiment adscrites a la denominada economia de plataforma com ara Glovo, Uber Eats o la pròpia Deliveroo.
El jutjat barceloní ratifica plenament les conclusions d’Inspecció de Treball en el sentit d’apreciar que, tot i la condició d’autònoms que formalment ostenten els repartidors de Deliveroo, en realitat desenvolupen la seva feina subordinats a les ordres i «compresos dins el cercle organicista, rector i disciplinari de l’empresa».
- Llegeix tota la notícia:
Tan sols un dia abans que Govern central, patronal i organitzacions sindicals tornin a reunir-se per reprendre el diàleg sobre la nova i futura llei del treball en plataformes digitals, el Jutjat Social 24 de Barcelona ha dictat la sentència que més repartidors afecta de les publicades arreu de l’Estat espanyol que condemnen el model laboral d’empreses com Glovo o la pròpia Deliveroo.
Seguint l’estela i l’argumentari de la recent sentència del Tribunal Suprem que va concloure la condició de fals autònom d’un repartidor de Glovo, el jutjat barceloní avala íntegrament l’actuació d’Inspecció de Treball que al juliol de 2018 va intervenir contra Deliveroo assenyalant que el seus repartidors actuaven sota la falsa aparença d’autònoms i exigint a la multinacional el pagament de 1.3 milions en concepte de cotitzacions socials deixades d’abonar. En el seu moment, Inspecció de Treball va actuar a instància de la denúncia interposada per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i l’associació RidersxDerechos amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda. L’acta aixecada a Barcelona va ser la primera que qüestionava el model laboral de l’economia de plataforma concloent que en la relació dels repartidors amb les seves empreses es podien apreciar totes les notes definidores d’una relació laboral per compte aliè. O el que és el mateix, que la suposada llibertat dels anomenats «riders» per triar horaris o fixar les condicions de la seva prestació no són altra cosa que una mera aparença, desenvolupant les seves funcions en tot moment sota la direcció efectiva i subjectes al poder disciplinari de l'empresa. Així ho assenyala la sentència quan afirma «la llibertat del repartidor per no estar disponible no és tan amplia com es vol aparentar, doncs en cas de rebutjar comandes no se li garantiran les comandes mínimes i, fins i tot, es pot prescindir dels seus serveis».
La determinació d’horaris i de la disponibilitat no és en absolut l’única característica del treball per compte aliè que la sentència identifica en la relació dels riders amb les empreses de repartiment de menjar a domicili. La resolució afirma que l’empresa exerceix el seu poder disciplinari -que li seria vedat legalment en cas de tractar amb un veritable autònom- imposant «penalitzacions» i «controlant que el repartidor realitza correctament la seva activitat», incloent-hi la permanent geolocalització del rider i imposant les condicions essencials de la prestació de servei, així com realitzant «valoracions sobre el seu grau de fiabilitat» fonamentades en les mètriques i les dades captades per l’aplicació informàtica de Deliveroo. Precisament en relació a aquesta aplicació, i com ja han fet diferents tribunals prèviament incloent-hi el Tribunal Suprem i els Superiors de Justícia de Madrid i Catalunya, el Jutjat Social 24 de Barcelona estableix que «els mitjans posats a disposició pel repartidor (moto, bicicleta i telèfon mòbil) són molt poc significatius en comparació amb la important organització estructural necessària per a l’activitat». Una organització i una «infraestructura immaterial» que no només abasta els mitjans tecnològics com és la pròpia app sinó també els acords comercials subscrits per Deliveroo amb els diferents restaurants i comerços que esdevenen els veritables mitjans de producció necessaris i imprescindibles per a que els riders puguin desenvolupar la seva feina. Sent així, i a mode de conclusió, la sentència recorda que «per realitzar la seva activitat empresarial, Roofods Spain SL [nom mercantil de la marca Deliveroo] necessita persones que que reparteixin comandes. Si Roofods Spain SL no actués per mitjà dels anomenats ‘riders’, hauria de contractar laboralment el seus repartidors, doncs sense repartidors, l’activitat que exerceix Roofods Spain SL no podria efectuar-se».
Volum i oportunitat de la sentència
Natxo Parra, advocat de Col·lectiu Ronda, va ser responsable de la redacció de la denúncia presentada davant de la Inspecció de Treball que ha conduït a la sentència que implica més repartidors d’entre totes les dictades a l’Estat espanyol en relació a les plataformes digitals de repartiment a domicili. «Aquesta sentència -afirma l’advocat- adquireix una transcendència que va més enllà del volum de treballadors i treballadores afectades. A l’espera d’un possible recurs per part de l’empresa, la resolució conclou un procediment pioner de denúncia dels fonaments mateixos de l’economia de plataforma que es va iniciar l’any 2017 i que, des de llavors, ha anat solidificant la convicció que estem davant un model bastit sobre la imposició de la condició de falsos autònoms als repartidors i repartidores. La política d’empreses com Deliveroo, Glovo i altres atempta greument contra l’ordenament laboral vigent i degrada tant els drets com el grau de protecció social que correspon a les persones que hi treballen, a banda de fer-ho també amb el conjunt de la societat estalviant-se ingents quantitats de diners en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social».
L’advocat recorda que la sentència es dóna a conèixer a les portes d’una nova reunió entre govern, sindicats i patronal destinada a consensuar els termes de l’anomenada «Llei rider». En aquest sentit, emfatitza que «la normativa vigent és un instrument suficient per determinar que la relació dels repartidors amb les seves empreses és de caràcter laboral i no pas mercantil i, per tant, qualsevol norma que pretengui crear noves figures legals que afavoreixi la pèrdua de drets dels repartidors respecte els que els corresponen com a treballadors assalariats seria injustificable. El legislador no pot apuntalar cap model econòmic o empresarial que resulti inviable si ha de satisfer les seves obligacions com a ocupadora. Si Deliveroo o Glovo no poden contractar i complir les seves obligacions, el seu és un model fallit».
