Natividad L.G., de 33 anys, ha iniciat aquesta passada nit una acampada davant la seu de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) a Barcelona en protesta per l'alta que ha rebut després de 18 mesos de baixa i mentre es troba a l'espera de judici per obtenir el reconeixement de la situació d'incapacitat laboral
“Durant gairebé un any i mig he sobreviscut amb poc més de 300 euros al mes. Ara em quedo sense res i amb la salut greument deteriorada. Cada setmana he de visitar com a mínim 3 metges, incloent-hi neuròleg, cardiòleg, pneumòleg i digestòleg. Era auxiliar administrativa comptable i, des de l'Ictus, sóc incapaç de memoritzar una sola xifra...qui contractarà algú en aquestes condicions? Qui pot pensar que puc treballar amb normalitat? Tant de bo pogués...”
i, per tant, la plena capacitat per reincorporar-se al món laboral que se li suposa. Tot plegat, quan només falta un mes per a que aquesta jove resident al barri de Bellvitge de L'Hospitalet esgoti el temps màxim de 18 mesos de baixa laboral i havent-se-li denegat prèviament per part de l'INSS la seva sol·licitud d'incapacitat laboral permanent. Precisament, des del passat mes de juliol, la Natividad té interposada una demanda judicial sol·licitant que li sigui reconeguda la impossibilitat per desenvolupar una tasca professional.
Criteri controvertit de l'ICAM
Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda que la representa en aquest procés, considera la situació com “un veritable maltractament per part de l'Administració. El mateix maltractament que constantment pateixen moltes persones a mans de l'INSS i l'ICAM que troben respostes negatives molt difícils d'entendre i justificar per a les seves sol·licituds d'incapacitat amb l'únic objectiu de reduir la despesa que suposen per a l'erari públic”.
En el cas de la Natividad, l'ICAM considera injustificada la petició d'invalidesa per “existir possibilitat de millora” de les múltiples dolences que l'afecten i que inclouen les conseqüències d'un infart i un ICTUS sever, que ha afectat la seva capacitat cognitiva i ha requerit de l'ajut d'un logopeda, a banda d'una depressió (en nivell 'major greu', segons informes psiquiàtrics) i disfuncions que afecten el seu sistema respiratori i digestiu. “La meva vida és un peregrinatge de metge en metge i d'hospital en hospital. He tingut dolences molt greus que posen en risc la meva vida i que m'impedeixen seguir amb el que havia estat el meu dia a dia habitual -explica la Natividad- Estar malalta ja és prou fotut; fer-ho amb 300 euros al mes que és el que cobrava fins ara, encara ho és més. Però fer-ho, com pretenen que faci, sense cap tipus d'ingrés i sense possibilitat, diguin el que diguin, de buscar feina, és impossible. M'estan condemnant a la indigència només pel fet de ser jove”. Una conclusió que comparteix la seva advocada. “La Nati no pot treballar, és evident, però ens obligaran a anar a un judici que es pot demorar més d'un any per tal de que ens ho reconeguin, si és que finalment es reconeix. Si és cert, com diu l'ICAM, que existeix possibilitat de millora i que no s'han esgotat les possibilitats terapèutiques, que se li concedeixi la incapacitat i en les futures revisions ja es veurà si ha hagut millora en el seu estat com per a reincorporar-se al món laboral. A hores d'ara, dir-li a la Nati que pot treballar és una autèntica barbaritat”.
Diversos col·lectius de pacients i persones que volen expressar la seva solidaritat amb la situació de la Nati realitzaran també una concentració davant l'ICAM al matí de dimecres dia 7 (de 11h. a 14h.) exigint que es revoqui la decisió de donar l'alta a aquesta jove. “Em quedaré a dormir aquí el temps que faci falta i tingui les conseqüències que tingui. M'estan condemnant a una situació absurda i insuportable. Quina altra cosa puc fer?”
