Catalunya Banc
L'Audiència Provincial de Barcelona condemna Catalunya Banc a retornar els 400.000€ -més interessos- que havia abonat una Federació d'entitats sense ànim de lucre com a conseqüència de la contractació de tres swaps vinculats a préstecs hipotecaris.
Fins a tres vegades, Catalunya Banc va vincular la contractació de swaps o contractes de permuta del tipus d'interès a la concessió de préstecs hipotecaris destinats a sufragar obres de millora i rehabilitació dels diferents poliesportius municipals gestionats per la Federació d'entitats beneficiària de la sentència de l'Audiència Provincial. En totes les ocasions, Catalunya Banc va actuar amb “mala fe contractual” i fent cas omís de la seva obligació legal d'oferir informació acurada i trasparent sobre els riscos que comportava la subscripció d'uns productes qualificats d'alt risc i complexos per la CNMV, que els desaconsella per a perfils d'inversors no professionals.
Desequilibri en el risc
El funcionament dels swaps (també anomenats collars o IRS, segons l'entitat) és aparentment senzill: l'entitat pacta un tipus d'interès màxim i mínim. Si la suma de l'Euribor i el diferencial es situa per sobre del tipus màxim, l'entitat ha d'abonar la diferència al client. Si pel contrari, aquesta suma dóna un resultat per sota del mínim pactat, és el client qui ha d'abonar l'import d'aquesta diferència.
L'entitat, però, segons considera l'Audiència Provincial en una sentència on carrega molt durament contra Catalunya Banc, no va oferir el mínim d'informació suficient per tal que els seus clients poguessin arribar a entendre el risc que assumien d'haver de fer front al pagament de liquidacions quantioses. A més a més, Catalunya Banc va dissenyar el producte ofert de tal forma que el risc es repartís de forma desproporcionada entre la pròpia entitat i el client. Així per exemple, un dels swaps contractats establia un tipus màxim del 4,60% i un mínim del 3,96%. El client compensava l'entitat si el tipus d'interès es situava entre 0 i aquest 3,96% mentre que, per contra, l'entitat només abonaria la diferència en el cas que el tipus d'interès augmentés per sobre del 4,60% però fins un màxim del 5%, punt a partir del qual quedava desactivada la cobertura.
Compartir la informació
La resolució judicial -que anul·la i rectifica una sentència anterior que va donar la raó a Catalunya Banc- recorda que va ser poc després de les campanyes més intenses de comercialització de swaps hipotecaris que l'Euribor va començar a baixar fins a situar-se als nivells de mínims històrics en què es troba avui dia, provocant “una inversió brutal de les posicions creditora i deutora de les parts del contracte”. Aquesta coincidència en el temps és prova, segons la resolució, que els swaps oferts mai van tenir la intenció de protegir els creditors davant increments de l'Euribor que encarissin els seus préstecs sinó que, ans al contrari, el seu únic propòsit era garantir majors nivells d'ingressos per a l'Entitat en un escenari de baixades de l'Euribor que poguessin afavorir els seus clients. Sent així, recorda la sentència que Catalunya Banc tenia l'obligació legal de compartir amb el client les seves pròpies previsions sobre l'evolució futura dels tipus d'interès i oferir “una previsió raonada i raonable del comportament del tipus variable referencial”. Prova que això no va ser així és el fet que els swaps van començar a a generar liquidacions negatives que havia de pagar la Federació des del primer dia, doncs el tipus mínim establert ja estava per sobre de l'Euribor vigent en el moment de la subscripció.
Un conflicte de grans proporcions
Fins a 30.000 famílies i empreses a Catalunya i 200.000 al conjunt de l’Estat continuen sent víctimes de la contractació de swaps hipotecaris, un producte que,com succeeix amb les ja famoses clàusules sòl, impedeix beneficiar-se dels descensos de l'Euribor però que, a més a més, comporta l'obligació de pagar importants quantitats si és dóna aquesta situació teòricament favorable als interessos del deutor.
La magnitud d'aquests xifres expliquen en sí mateixes la gravetat d’un fenomen que denota la manca de transparència i bona fe de l’actuació d’unes entitats financeres que, davant la perspectiva d’un Euríbor desinflat, no van dubtar a comercialitzar abastament els swaps per preservar els seus beneficis.
Et pot interessar:
