El Tribunal Suprem dicta tres noves sentències, les primeres després de que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciés sobre la qüestió al novembre de 2021, on reitera el seu criteri de no considerar abusives les hipoteques referenciades a l’índex IRPH
................................
El Tribunal Suprem no ha variat la polèmica postura que manté des de novembre de 2020 quan va concloure que la clàusula IRPH que determina els interessos que s’apliquen a centenars de milers d’hipoteques a l’Estat espanyol podia no ser transparent i, tot i així, no resultar abusiva ni generar desequilibris que justifiquin la nul·litat de la clàusula. Un argument que des del primer moment hem criticat per considerar-ho contrari a l’ordenament legal espanyol i comunitari que és categòric a l’hora d’assenyalar la manca de transparència d’una clàusula com a causa de nul·litat i supressió.
A través de tres noves sentències donades a conèixer el passat 27 de gener mitjançant una nota tècnica publicada a la web de l’Alt Tribunal, els magistrats del Tribunal Suprem han reiterat el criteri doctrinal que des de fa anys apliquen en relació a les hipoteques IRPH. I explícitament manifesten que les sentències prèvies del TJUE dictades al novembre de 2021 no els obliguen a canviar aquest criteri. Una valoració absolutament contrària a la que han fet diferents jutjats i audiències provincials que, des de la publicació de les esmentades sentències del TJUE, han dictat sentències declarant l’abusivitat i, per tant, la nul·litat de les hipoteques IRPH basant-se en les conclusions del tribunal amb seu a Luxemburg.
De forma resumida, els arguments del Tribunal Suprem per avalar l’índex IRPH són, bàsicament:
- 1) Les hipoteques IRPH són transparents perquè es tracta d’ún índex oficial, sotmès al control de les autoritats públiques, i és objecte de publicació al BOE. Aquesta publicació, segons el TS, habilita els consumidors per entendre’l i comprendre el seu funcionament, fins i tot en aquells casos en què queda acreditat que l’entitat no va facilitar, per exemple, informació respecte l’evolució passada de l’índex en comparació amb altres índex més comuns com l’Euribor.
- 2) L’IRPH no resulta abusiu perquè no consta acreditat, afirma el TS, que sigui «més fàcilment manipulable» que altres índexs i el fet que la seva evolució pugui haver estat desfavorable pels consumidors no implica que hi hagi un desequilibri fraudulent entre les parts.
- 3) Del fet que es tracti d’un índex oficial i no s’apreciï manca de transparència, el Tribunal Suprem conclou que no es pot parlar de manca de bona fe per part de les entitats.
Com dèiem a l’inici d’aquest article, conclusions diametralment oposades a les que han arribat altres jutjats de tot l’Estat (Jutjats de Primera Instància 7 de Pamplona i A Coruña, Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona, Audiència Provincial de valència...) a partir de les sentències prèvies del TJUE. Unes sentències que, recordem, emfatitzaven que és responsabilitat dels tribunals nacionals analitzar si hi ha hagut desequilibri en detriment dels consumidors fins i tot quan no consti manca de transparència en la informació aportada per part de l’entitat.
Desprotecció greu dels consumidors i consumidores
Una i altra vegada hem criticat durament les conclusions del Tribunal Suprem en relació a les hipoteques IRPH. I ho hem de tornar a fer en aquesta ocasió davant una sentències que defrauda l’esperança dels clients bancaris de veure protegits els seus interessos en el marc d’una relació que és evident i indiscutiblement desequilibrada, tal i com és el cas de la relació entre consumidors i entitats bancàries.
La publicació en el BOE en cap cas hauria d’eximir de l’obligació de subministrar informació clara, precisa i acurada sobre el funcionament, la naturalesa i l’evolució de l’IRPH, incloent-hi una comparació transparent de l’evolució als darrers anys de l’IRPH en relació a altres índexs d’ús més habitual com ara l’Euribor.
Tampoc no podem compartir l’argument aportat pel Tribunal Suprem per avalar l’ús de l’IRPH en el sentit de recordar, com fan en la nota publicada al seu web, que es tracta d’un índex emprat per diferents administracions autonòmiques en les hipoteques celebrades en relació a l’habitatge de protecció oficial. Segons el TS, aquest «ús públic» demostra la manca d’abusivitat de l’IRPH. Malauradament, però, el TS no sembla valorar adequadament que les administracions que han emprat l’IRPH no han oblidat l’obligació, fixada normativament, d’aplicar un diferencial negatiu a l’índex per evitar, precisament, que aquestes hipoteques resultessin més cares que altres tipus d’hipoteques. Un «oblit» en el que sí han incorregut les entitats financeres que han ofert aquestes hipoteques i que en cap cas han aplicat el preceptiu diferencial negatiu. Ja només per això, la clàusula resultaria abusiva i desequilibrada.
Via morta als jutjats...amb una excepció
Les noves sentències del Tribunal Suprem reiteren que, desgraciadament, es fa molt difícil pensar que els jutjats podran oferir la protecció que els afectats per l’IRPH demanden i haurien d’obtenir. Una vegada més, i al nostre entendre, el Tribunal Suprem està aplicant de forma inusficient les disposicions contingudes a la legislació comunitària que podrien ser efectives per evitar els perjudicis causats per la clàusula IRPH.
L’excepció a aquesta situació la constitueix un dels segments de persones afectades per l’IRPH sobre la problemàtica dels quals encara no s’ha pronunciat el Tribunal Suprem: els hipotecats a qui l’any 2014, amb la desaparició de l’IRPH-Caixes i l’IRPH- Bancs se’ls va substituir el tipus d’interès variable per un de fix. Aquest és el cas, per exemple, de molta de la gent que tenia contractat el famós Crèdit Obert de La Caixa. Amb la desaparició de l’IRPH-Caixes i malgrat les condicions d’aquest crèdit estipulaven que havia de ser substituït per l’índex Ceca, en la majoria de casos es va modificar el contracte per establir un tipus d’interès fix coincident amb el darrer IRPH-Caixes que es va aplicar. És a dir, un tipus d’interès molt proper al 4% en uns anys en què l’Euribor ha assolit valors negatius.
Aquesta modificació suposa una alteració d’un element substancial i essencial del contracte i, per tant, no és vàlid. Així ho admet, per exemple, l’Audiència Provincial de Tarragona que ja ha dictat sentències al nostre favor sobre aquesta qüestió. A hores d’ara, encara estem esperant a que el Tribunal Suprem es pronunciï, però hi ha raons jurídiques per pensar que el criteri podria ser, en aquest cas, favorable a les persones afectades, tal i com nosaltres venim reclamant.
