Un Jutjat de Barcelona anul·la parcialment la hipoteca multidivisa contractada per una parella l'any 2006 i les 3 novacions posteriors que es van aplicar per tal d'intentar assegurar el pagament d'unes quotes que en només 3 mesos van arribar a incrementar-se de 800€ a més de 1200€.
La resolució obliga a cancel·lar les referències a les divises i referenciar el préstec en Euros, disminuint l'import prestat (380.000€) amb la quantitat amortitzada en concepte de principal i interessos, també en Euros.
del préstec per a les quotes d'amortització però sobretot per al capital degut -un augment de capital a retornar en relació al préstec sense límit-” es pot llegir a la sentència
sobre l'enorme risc de contractar una hipoteca en una divisa sense control sobre els fluxos de cotització que poden alterar el valor de la moneda ha estat per al Jutjat de Primera Instància 34 de Barcelona raó més que suficient per instar la nul·litat parcial de la hipoteca i les successives novacions que es van aplicar per garantir el pagament de les quotes hipotecàries. La sentència, doncs, obliga a reformular la hipoteca com si sempre hagués estat contractada en Euros i no pas en iens, tal i com originalment es va fer. “No és rellevant -considera la magistrada- que fossin els clients qui acudissin al banc sol·licitant un préstec hipotecari multidivisa, doncs això no eximeix al banc del deure d'informar del producte i els seus riscos tractant-se de consumidors”.
Risc elevat
La hipoteca multidivisa, producte tòxic i d'elevat risc, afecta actualment més de 30.000 famílies a tot l'Estat, la majora amb préstecs subscrits entre 2004 i 2008. Inicialment, aquest producte es va reservar per a clients amb elevat nivell adquisitiu i estudis superiors, però progressivament la banca va anar ampliant aquest criteri per encabir tot tipus de perfil a mida que es consolidava durant aquest període la fortalesa de l'Euro respecte monedes com ara el ien japonès o els franc suís. En aquell període, la constant apreciació de l'Euro suposava la possibilitat de beneficiar-se de condicions molt avantatjoses per adquirir aquestes altres divises amb el resultat d'unes còmodes i assequibles quotes hipotecàries i, per tant, amb l'excusa perfecte per a la banca per tal de concedir hipoteques per imports molt més elevats del que hauria estat raonable segons els nivells d'ingressos de determinats sol·licitants.
entre els quals la possibilitat que l'Euro perdés valor respecte la divisa de referència, i per tant augmenti l'import de la quota, és només el principal d'ells. Cal considerar, per exemple, que la devaluació en realitat es produeix sobre el capital que encara resta per amortitzar del préstec concedit, no sobre l’import de la quota en si mateixa, de manera que en comptes d’amortitzar el capital, aquest augmenta i on abans ens quedava per pagar 300.000 € o el que sigui equivalent a milions de iens, ara hem de pagar 500.000 € o el que sigui en iens, motiu pel qual la quota hipotecària també es multiplica a l’alça. Encara més, si es dóna aquesta situació les entitats podien exigir-nos garanties addicionals per cobrir aquest excés respecte a la garantia inicialment oferta.
Hipoteca anul·lada
En el cas del matrimoni ara afavorit per la sentència aconseguida pel Col·lectiu Ronda, la hipoteca multidivisa es va subscriure l'any 2006 per un import de 245.000€ que es va ampliar 6 mesos després amb el resultat d'una nova escriptura de 275.000€. Al 2008, després que un membre de la parella quedés a l'atur, van començar els problemes per pagar unes quotes cada vegada més elevades fins a entrar en situació d'impagament l'any 2010. Davant d'aquesta circumstància, Banco Popular va oferir una novació de la hipoteca ampliant el termini de pagament fins l'any 2045 i aplicant una carència de dos anys, fins 2012. Ja a la notaria on havien de signar aquestes noves condicions, als clients se'ls va informar -cosa que no s'havia fet abans d'entrar a la notaria- que per tal que se'ls concedís aquest refinançament, Banco Popular els exigia subscriure un nou préstec multidivisa destinat a pagar en gran part el risc de responsabilitat hipotecària per un valor de 11.901.120 iens japonesos, equivalents a 105.000 €. Malgrat la falta d'informació prèvia, El matrimoni no va tenir altre remei que acceptar les condicions i acceptar aquesta operació de refinançament que augmentava més que notablement el seu deute sota l'amenaça de veure's abocats al desnonament
L'any 2012, coincidint amb el final del període de carència, de nou l'atur, ara de l'altre membre de la parella, va impossibilitar seguir pagant un préstec que s'incrementava com a conseqüència de la pèrdua de valor de l'Euro respecte el ien japonès i al que calia sumar el valor del préstec per cobrir els impagaments previs. Com recorda la sentència en referència a l'hipoteca, “els demandants van subscriure el contracte en l'errònia creença que podien assumir el pagament del préstec, ja que no eren realment conscients del risc que suposava una extraordinària apreciació del ien sobre l'euro”. Una situació de la qual la magistrada fa en fa responsable a “la part demandada [Banco Popular], que amb la manca d'informació facilitada va provocar que els clients contractaran l'adquisició d'un producte d'alt risc, sobretot quan es tracta del finançament de l'habitatge habitual”.
Et pot interessar:
"Què se'n va fer de les hipoteques multidivisa?" Article d'Oscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda