Primera sentència

FERGO AISA

Col·lectiu Ronda aconsegueix la primera sentència que condemna Bankpyme per la comercialització de bons de l'empresa constructora Fergo Aisa en considerar que no va informar de forma suficient al seu clients sobre els riscos que comportava la contractació d'aquest producte bancari.

Els arguments jurídics considerats per condemnar Bankpyme són els mateixos que han quedat reflectits en centenars de sentències que condemnen entitats financeres per irregularitats, manca de transparència i vulneració del principi de deguda diligència en relació a la comercialització dels anomenats productes híbdrids de capital a clients minoristes. La principal diferència és que en aquest cas, els bons no han estat emesos per cap entitat financera sinó per una empresa, la constructora Fergo Aisa, que actualment es troba en situació de concurs necessari de creditors. Una circumstància que, a efectes pràctics, anul·la la possibilitat dels bonistes de recuperar els seus estalvis si no és per la via judicial.

Via alternativa de finançament
 
 Fergo Aisa va comercialitzar a través de Bankpyme una emissió de bons l'any 2006, quan les empreses del sector de la construcció experimentaven les primeres dificultats per obtenir fons seguint la via més ortodoxa del finançament bancari. Aquesta comercialització va ser, segons reconeix la sentència judicial, absolutament deficitària, incomplint les obligacions d'oferir als clients informació acurada i precisa sobre els riscos d'incórrer en situació de pèrdues del capital així com les més elementals obligacions formals, doncs l'adquisició dels bons -oferts per empleats de Bankpyme per via telefònica- no es va acompanyar de la subscripció d'un contracte on quedés constància de les condicions pactades ni de la preceptiva nota de la CNMV.

Abandonats per BANKPIME
 
 L'actual IPME 2012 S.A. va ignorar les seves obligacions com a entitat comercialitzadora quan l'any 2011, data de venciment dels bons, Fergo Aisa no va retornar la inversió sense que s'oferís als afectats cap tipus de mesura paliativa. Una situació que s'ha perllongat en el temps i que no ha variat després que La Caixa adquirís el negoci bancari de l'entitat. Es dóna el cas que, de forma explícita, La Caixa va deixar fora del procés d'adquisició aquesta emissió de bons per tal de defugir qualsevol responsabilitat ulterior relacionada amb la comercialització dels bons.

La problemàtica de bons i preferents d'empreses
 
 Fergo Aisa no és l'única empresa que va recórrer a l'emissió de productes híbrids de capital per obtenir finançament, tot i que sí és l'única que es troba actualment en situació de concurs de creditors. Casos més coneguts han estat, per exemple, les preferents de REPSOL, comercialitzades per BBVA i La Caixa. Aquest producte, mancat de liquidat com qualsevol altres preferents, van ser objecte de recompra per part de l'empresa, que va bescanviar-les parcialment per efectiu (50% del seu valor) i en forma d'obligacions convertibles amb un venciment de 10 anys.
 
 Les entitats també han proposat als seus clients ofertes de bescanvi o recompra per a les preferents de TelefónicaEroskiMelià o Sos Cuétara, per citar alguns dels exemples més notoris. Malgrat les solucions proposades han estat molt diverses, el resultat sempre ha tingut com a denominador comú el greuge sofert pels clients, ja sigui per les quitances aplicades a l'import de la inversió o perquè s'han vist obligats a acceptar bescanvis per productes complexos i de risc amb terminis de venciment més llargs del que havien previst inicialment.

Via judicial per als afectats de Fergo Aisa
 
 Aquesta primera sentència ha estat llargament esperada pels nombrosos afectats pel bons de Fergo Aisa escampats per tot l'Estat espanyol, especialment després que l'empresa entrés en concurs necessari de creditors i es tanquessin les portes a recuperar les seves inversions per qualsevol altra via que no fos la nul·litat judicial dels contractes subscrits. 
 
 Una vegada més, s'ha fet patent l'intolerable catàleg de deficiències i vulneracions dels drets més bàsics dels usuaris de banca per part de les entitats que han acompanyat el procés de venda a clients minoristes de productes complexos i de risc com són les preferents i els bons convertibles.

Et pot interessar:

FERGO AISA

primera condemna contra BANKPYME per la comercialització de bons de Fergo Aisa

Els arguments jurídics considerats per condemnar Bankpyme són els mateixos que han quedat reflectits en centenars de sentències que condemnen entitats financeres per irregularitats, manca de transparència i vulneració del principi de deguda diligència en relació a la comercialització dels anomenats productes híbdrids de capital a clients minoristes. La principal diferència és que en aquest cas, els bons no han estat emesos per cap entitat financera sinó per una empresa, la constructora Fergo Aisa, que actualment es troba en situació de concurs necessari de creditors. Una circumstància que, a efectes pràctics, anul·la la possibilitat dels bonistes de recuperar els seus estalvis si no és per la via judicial.

Via alternativa de finançament
 
 Fergo Aisa va comercialitzar a través de Bankpyme una emissió de bons l'any 2006, quan les empreses del sector de la construcció experimentaven les primeres dificultats per obtenir fons seguint la via més ortodoxa del finançament bancari. Aquesta comercialització va ser, segons reconeix la sentència judicial, absolutament deficitària, incomplint les obligacions d'oferir als clients informació acurada i precisa sobre els riscos d'incórrer en situació de pèrdues del capital així com les més elementals obligacions formals, doncs l'adquisició dels bons -oferts per empleats de Bankpyme per via telefònica- no es va acompanyar de la subscripció d'un contracte on quedés constància de les condicions pactades ni de la preceptiva nota de la CNMV.

Abandonats per BANKPIME
 
 L'actual IPME 2012 S.A. va ignorar les seves obligacions com a entitat comercialitzadora quan l'any 2011, data de venciment dels bons, Fergo Aisa no va retornar la inversió sense que s'oferís als afectats cap tipus de mesura paliativa. Una situació que s'ha perllongat en el temps i que no ha variat després que La Caixa adquirís el negoci bancari de l'entitat. Es dóna el cas que, de forma explícita, La Caixa va deixar fora del procés d'adquisició aquesta emissió de bons per tal de defugir qualsevol responsabilitat ulterior relacionada amb la comercialització dels bons.

La problemàtica de bons i preferents d'empreses
 
 Fergo Aisa no és l'única empresa que va recórrer a l'emissió de productes híbrids de capital per obtenir finançament, tot i que sí és l'única que es troba actualment en situació de concurs de creditors. Casos més coneguts han estat, per exemple, les preferents de REPSOL, comercialitzades per BBVA i La Caixa. Aquest producte, mancat de liquidat com qualsevol altres preferents, van ser objecte de recompra per part de l'empresa, que va bescanviar-les parcialment per efectiu (50% del seu valor) i en forma d'obligacions convertibles amb un venciment de 10 anys.
 
 Les entitats també han proposat als seus clients ofertes de bescanvi o recompra per a les preferents de TelefónicaEroskiMelià o Sos Cuétara, per citar alguns dels exemples més notoris. Malgrat les solucions proposades han estat molt diverses, el resultat sempre ha tingut com a denominador comú el greuge sofert pels clients, ja sigui per les quitances aplicades a l'import de la inversió o perquè s'han vist obligats a acceptar bescanvis per productes complexos i de risc amb terminis de venciment més llargs del que havien previst inicialment.

Via judicial per als afectats de Fergo Aisa
 
 Aquesta primera sentència ha estat llargament esperada pels nombrosos afectats pel bons de Fergo Aisa escampats per tot l'Estat espanyol, especialment després que l'empresa entrés en concurs necessari de creditors i es tanquessin les portes a recuperar les seves inversions per qualsevol altra via que no fos la nul·litat judicial dels contractes subscrits. 
 
 Una vegada més, s'ha fet patent l'intolerable catàleg de deficiències i vulneracions dels drets més bàsics dels usuaris de banca per part de les entitats que han acompanyat el procés de venda a clients minoristes de productes complexos i de risc com són les preferents i els bons convertibles.

Et pot interessar: