Prestacions
El TSJC reconeix el dret a percebre de forma vitalícia la corresponent prestació de viduïtat a dues dones que van estar casades amb els seus difunts marits durant un període inferior a un any.
Des de principis de l’any 2008, la Llei General de la Seguretat Social es va veure alterada mitjançant la introducció de nous criteris per regular l’accés a la prestació de viduïtat en els casos de mort del cònjuge com a conseqüència d’una malaltia adquirida amb anterioritat al matrimoni.
La normativa estatal estableix que si les causes de mort tenen el seu origen en algun moment anterior a la celebració del matrimoni, el supervivent només tindrà accés a una prestació de viduïtat vitalícia en els casos en què el matrimoni hagi tingut una durada superior a l’any. L’existència de fills en comú o l’acreditació de convivència durant un període de, com a mínim, cinc anys, entre la persona finada i la supervivent, també obre les portes a percebre la pensió de viduïtat sense cap limitació temporal.
Per contra, la Llei General de la Seguretat Social redueix a dos anys el temps durant el qual una persona rebrà la prestació en el cas de no complir-se els criteris esmentats anteriorment. Superat aquest període, la persona supervivent perdrà el dret a seguir cobrant aquesta pensió.
Criteris diferents
La situació descrita als paràgrafs anteriors pot deixar de tenir vigència a Catalunya d’ara en endavant com a conseqüència de dues sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a instàncies del Col·lectiu Ronda.
Les dues resolucions sancionen en termes similars les demandes presentades per dues dones que comparteixen la desgràcia d’haver perdut la seva parella menys d’un any després de contreure matrimoni. En tots dos casos, la causa de la mort van ser malalties diagnosticades amb anterioritat a la celebració del casament.
L’Alt Tribunal s’empara en el Codi Civil Català per atorgar la prestació de viduïtat amb caràcter vitalici, malgrat l’incompliment dels criteris establerts per la Llei General de la Seguretat Social. Així, el Codi Civil estableix que el període de convivència prèvia al matrimoni que ha de ser acreditada per la persona demandant és de dos anys en comptes dels cinc de la normativa estatal. A més a més, el Codi Civil accepta qualsevol mitjà de prova per acreditar l’existència de convivència, contràriament a allò que estableix la Llei General de la Seguretat Social que només accepta les dades d’ empadronament o la inscripció en els registres específics de què disposen les Comunitats Autònomes i alguns ajuntaments.
La preeminència del Codi Civil Català
En les seves resolucions, el TSJC recorda que a Catalunya és d’aplicació prioritària el contingut del nostre propi Codi Civil i que, per tant, han de prevaldre els criteris que contempla la normativa catalana abans que no pas els que puguin determinar la legislació estatal.
Una conclusió similar a l’adoptada pel mateix tribunal en un altre cas plantejat pel Col·lectiu Ronda. En aquella ocasió, la discrepància estava donada per la discrepància a l’hora de determinar quins criteris resultaven vàlids a l’hora d’acreditar l’existència d’una parella de fet. Llavors, com ha tornat a fer ara, el TSJC va defensar la preeminència jeràrquica del Codi Civil.
Enllaços d'interès:
- Article relacionat: Viduïtat-Parelles de fet
- Altres continguts destacats del grup Salut i Treball
