El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contradiu el criteri del Tribunal Suprem (TS) espanyol i considera que els tribunals nacionals estan facultats i obligats a examinar la possible abusivitat o la manca de transparència de la clàusula IRPH incorporada en més d’un milió de crèdits hipotecaris a l’Estat espanyol.
Finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat una de les sentències més esperades dels darrers anys. Una resolució que genera un nou i greu problema a les entitats bancàries de l’Estat espanyol, comparable i potser fins i tot de major envergadura que el provocat en el seu moment per la comercialització de participacions preferents o per les clàusules sòl de la hipoteca.
En la seva sentència, el TJUE referma que els tribunals nacionals tenen la facultat i l’obligació d’analitzar el possible caràcter abusiu de les clàusules incorporades als contractes celebrats entre els bancs i els consumidors, especialment quan aquestes afecten elements essencials com ho és, en el cas d’una hipoteca, el tipus d’interès. En aquest sentit, estableix el TJUE que «les clàusules que fixen en els contractes de préstec hipotecari un tipus d'interès variable no només han de ser comprensibles en un pla formal i gramatical, sinó també permetre que el consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, estigui en condicions de comprendre el funcionament concret de la manera de càlcul de l'esmentat tipus d'interès i de valorar així, basant-se en criteris precisos i comprensibles, les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, d'aquestes clàusules per a les seves obligacions financeres».
Aquest criteri se situa en línia amb allò que ja van expressar anteriorment tant els serveis jurídics de la Comissió Europea com l’Advocat General de la UE en el seu dictamen previ. Sent així, valora el el TJUE que cal considerar abusiu i incompatible amb la legislació europea que la informació proporcionada al consumidor per l’entitat de forma prèvia a la formalització del contracte no exposés de forma transparent el mètode de càlcul del tipus d’interès, preservant el dret del client a valorar, basant-se en criteris precisos i intel·ligibles, les conseqüències econòmiques. Per tant, contradiu al Tribunal Suprem que al desembre de 2017 va dictar una polèmica sentència -amb dos vots particulars que discrepaven del sentit general de la resolució- on sostenia que els tribunals nacionals no poden realitzar un control de transparència de la clàusula IRPH en tractar-se d’un índex oficial sotmès a la supervisió del Banc d’Espanya.
Una formula complexa i opaca
Oscar Serrano, advocat de Col·lectiu Ronda especialista en Dret bancari, és responsable de la direcció jurídica de les demandes col·lectives interposades per més de 1500 associats d’Asufin contra Caixabank, Banc Sabadell, BBVA, UCI (propietat de Banco Santander) i Bankia per la comercialització d’hipoteques referenciades a l’índex IRPH. «Aquesta sentència és una gran notícia per a totes les persones a qui el Tribunal Suprem pretenia tancar les portes del dret a la tutela judicial efectiva. Persones que, cal recordar-ho, han patit un greuge que, segons els càlculs incorporats a la qüestió prejudicial adreçada al TJUE, es situa entre els 18.000 i els 21.000 euros per préstec respecte les quantitats que haguessin abonat si haguessin optat per subscriure hipoteques que fessin servir l’habitual Euribor per calcular els interessos», assenyala l’advocat. «En tots els casos que han arribat al nostre despatx, la informació facilitada per les entitats incomplia les exigències de transparència i suficiència de la informació proporcionada -prossegueix l’advocat de Col·lectiu Ronda- La gent es va limitar a seguir el consell de les entitats, que afirmaven que l’IRPH era un índex més estable i menys subjecte a fluctuacions que no pas l’Euribor i això no ha estat cert. Des de la seva creació, l’IRPH sempre ha estat per sobre de l’Euribor i aquesta informació no es va proporcionar. A banda, la clàusula IRPH pròpiament dita incorporada als contractes de préstec hipotecari està expressada de forma molt opaca, esdevenint un càlcul indesxifrable per a qualsevol que no tingui una formació financera molt específica en la matèria. Res a veure amb allò que imposen les directives comunitàries en matèria de protecció dels consumidors financers».
Aquestes demandes esmentades per l’advocat es trobaven actualment paralitzades en la seva immensa majoria a l’espera que el TJUE resolgués la qüestió prejudicial presentada pel Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona on s’interrogava el tribunal amb seu a Luxemburg sobre la possible incompatibilitat entre el criteri exhibit pel Tribunal Suprem respecte la clàusula IRPH i el deure de supervisió i control que la legislació comunitària imposa als tribunals nacionals. «Han estat uns anys de moltíssima angoixa pels afectats -recorda Oscar Serrano- com a conseqüència d’una sentència que dinamitava els pel que fa a la potestat dels tribunals per exercir un control judicial de les condicions de comercialització. La normativa és clara s principis bàsics del sistema comunitari de garanties i protecció del consumidorobre quan es pot considerar satisfet el deure de diligència, informació i transparència per part de l’entitat i això és quan s’ha explicat al consumidor, abans de la signatura del contracte, com es configura el tipus de referència, quina ha estat l'evolució d'aquest tipus en el passat així com la seva possible evolució futura, comparant-lo amb altres tipus utilitzats al mercat. Si no ha estat així, els clients tenen dret a exigir la devolució de les quantitats que han abonat de més i la nul·litat de la clàusula l’IRPH».
Substitució de l’índex per part dels tribunals
Sobre les conseqüències d’aquesta nul·litat, la sentència del TJUE interpreta que la normativa comunitària «no s'oposa que, en cas de declaració de nul·litat d'una clàusula contractual abusiva que fixa un índex de referència per al càlcul dels interessos variables d'un préstec, el jutge nacional el substitueixi per un índex legal aplicable a falta d'acord en contra de les parts del 'contracte, sempre que el contracte de préstec hipotecari no pogués subsistir després de la supressió de la clàusula abusiva i que l'anul·lació del contracte en la seva totalitat deixés al consumidor exposat a conseqüències especialment perjudicials».
«Caldrà veure com interpreten els tribunals aquest punt de la sentència -analitza l’advocat – i en quins supòsits es considera que el contracte no pot perviure un cop anul·lada la clàusula IRPH. A l’Estat espanyol ja s’han dictat sentències anteriorment en què, un cop declarat abusiu els sistema de càlcul dels interessos remuneratoris d’una hipoteca, aquesta clàusula ha estat suprimida tal i com exigeix la legislació comunitària sense procedir a aplicar cap altre mètode alternatiu de càlcul. A banda, en moltes de les hipoteques que en el seu moment es van referenciar a l'IRPH-Caixes, s'incorporava com a índex supletori l'IRPH-Entitats i, per tant, la substitució només serviria per perpetuar el perjudici, sent aquesta una solució no vàlida"
A l’espera que aquesta qüestió es clarifiqui properament, Oscar Serrano augura « un veritable allau de noves demandes» que se sumaran als milers que esperen als jutjats actualment. "La banca torna a tenir un greu problema sobre la taula com a conseqüència de les seves males pràctiques a l’hora de comercialitzar hipoteques. I una vegada més, malauradament, ha estat necessari que el TJUE surti en defensa dels consumidors espanyols front a una sentència del TS" prossegueix l'advocat, que considera que "seria necessari i important que des de l'Executiu s'analitzés acuradament la situació per aportar als afectats vies de resolució alternatives als procediments judicials, especialment atenent al fet que els jutjats especialitzats en clàusules hipotecàries abusives es troben en situació d'absolut col·lapse".
