La Advocada General de la UE s'ha pronunciat sobre tres noves qüestions prejudicials elevades per tribunals espanyols respecte a les mesures que s’han d’aplicar per compensar, prevenir i corregir l'ús abusiu de les figures de temporalitat per part de les administracions
El passat 17 d'octubre es va donar a conèixer el contingut del dictamen previ de la Advocada General de la Unió Europea respecte les qüestions prejudicials elevades per tribunals espanyols on s'interroga al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el criteri a seguir a l'hora de valorar la situació del personal interí i estatutari en el si de l'Administració. Mitjançant una pluralitat d'interrogants dirigits al tribunal amb seu a Luxemburg, la qüestió que es planteja gravita, resumidament, al voltant de la possible falta de concordança entre la legislació espanyola i la normativa comunitària en referència al grau de protecció i els mecanismes de compensació que operen en el cas del personal funcionari interí de l'Administració davant un supòsit d'ús abusiu o fraudulent de la temporalitat per part de la pròpia Administració. Més concretament, les qüestions prejudicials analitzades per l'Advocada General se centren a dilucidar la controvèrsia de si correspon o no indemnitzar l'extinció de la relació laboral i, en cas que la temporalitat es consideri fraudulenta o injustificada, si és possible imposar la fixesa de la plaça ocupada com a forma de compensació per a l'afectat i "sanció" per a l'administració infractora.
Cal recordar que amb posterioritat a la presentació d’aquestes qüestions prejudicials sobre les quals s'ha pronunciat l'Advocada General, el Tribunal Suprem va dictar dues sentències al setembre de 2018 ons’establia un criteri interpretatiu respecte a les dues qüestions. Criteri que, amb importants matisos, l'Advocada General considera vàlid en termes generals a l'hora d'abordar aquestes transcendentals matèries.
El criteri del Tribunal Suprem
Fins a la data, la sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, després d'una sèrie de vaivens jurisprudencials i a mesura que el TJUE anava aportant nous criteris interpretatius, s'ha considerat que l'ús abusiu de la temporalitat per part de l'administració no pot ser acceptat sense que sigui aplicable cap tipus de penalització, tot i que la legislació vigent no contempli mesures concretes en aquest sentit, al contrari del que succeeix amb la temporalitat fraudulenta en l'àmbit de les empreses privades o amb el personal laboral de la pròpia administració. No obstant això, aquesta obligació de penalitzar l’ús abusiu de la temporalitat per part de l'Administració no pot ser en cap cas mitjançant la fixesa automàtica dels llocs de treball (en aquest cas, com «indefinits no fixos») tal i com succeeix en el món de l'empresa amb els contractes temporals irregularment configurats. A criteri del TS, qualsevol tipus d'automatització en aquest sentit comportaria la ruptura dels principis de mèrit i igualtat que de forma innegociable han de regir en l'accés a l'ocupació en el sector públic.
Sent així, considera el TS que l'únic mecanisme compensatori que resulta d'aplicació ha de ser, forçosament, de caràcter indemnitzatori i en concepte de responsabilitat patrimonial de l'Administració per la seva mala praxi.
Donades les mancances i llacunes de la legislació espanyola a l'hora d'establir criteris nítids més enllà de meres generalitats sobre quan es potconsiderar justificada la temporalitat de les relacions laborals que es donen en el seu si, estableix el Tribunal Suprem que hauran de ser els tribunals els que, atenent a les particularitats de cada cas concret, decideixin si la relació temporal està justificada o si, per contra, incorre en frau de llei i en aquest últim cas, quin indemnització correspon aplicar per compensar els perjudicis.
Les noves aportacions de l'Advocada General
En termes generals, les conclusions de l'Advocada general no difereixen en excés de les conclusions del Tribunal Suprem, a les quals fa referència de forma explícita com a guia vàlida d'actuació per als tribunals que han de jutjar aquest tipus de situacions. Amb tot, el dictamen incorpora algunes importants consideracions addicionals que poden ser molt valuoses si finalment són recollides pel TJUE en la seva futura resolució. Com ho és també l'opinió obertament crítica que s'aboca sobre la legislació espanyola, principalment pel fet que permeti l'ús successiu de la contractació temporal en el si de l'Administració fins a la convocatòria del pertinent concurs per cobrir de forma definitiva la plaça en qüestió, sense fixar terminis vinculants per a l'Administració ni limitar el nombre màxim de substitucions realitzades per un mateix treballador en relació a una mateixa vacant. És a dir, sense imposar cap restricció a la temporalitat
A continuació, repassem les principals aportacions del dictamen de l'Advocada General:
- Successió de contractes
El contingut de l'Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada destinat a prevenir la discriminació en el context del treball temporal no s'aplica en exclusiva a les situacions en les es dóna una situació de "successius contractes o relacions laborals de durada determinada", tal i com refereix en la seva clàusula 4. El caràcter fraudulent d'una relació de treball temporal també es pot apreciar quan un únic nomenament temporal es perllonga de forma injustificada o s'utilitza per cobrir necessitats permanents o estructurals.
- La formalitat com a mera aparença
Que un nomenament s'adeqüi a les regles formals de configuració, ja sigui formant part o no d'una successió de nomenaments, no suposa que aquest sigui legal. Els tribunals han d'analitzar si més enllà de l'aparença de legalitat, s'estan utilitzant figures de temporalitat per realitzar tasques permanents sent aquest criteri d'anàlisi individualitzat de cada situació l'únic que permet establir el caràcter lícit de la relació.
Per tal que un nomenament temporal sigui considerat vàlid i/o estigui justificada la renovació de nomenaments successius és imprescindible que l'Administració estableixi un termini concret per celebrar el concurs que propiciï la fixesa de la plaça. La mera invocació de la convocatòria d'un concurs en un futur imprevisible i incert no és suficient per validar la temporalitat
- Els processos selectius de lliure concurrència no sancionen la temporalitat fraudulenta
En sentit oposat al de l’argumentació dels Advocats de l'estat, el fet que la plaça ocupada per un interí en situació de temporalitat abusiva se sotmeti a un procés de selecció per ser definitivament coberta no serveix per eludir la responsabilitat indemnitzatòria de l'administració respecte l’interí que l'ocupava. Considera l'Advocada que l'ocupació definitiva per part d'un funcionari de carrera no comporta cap element de sanció per a l'administració infractora ni suposa cap compensació per a l'interí, que pot perdre el seu lloc de treball.
- Dret de permanència i indemnització
Tal com anticipàvem, l'Advocada General no qüestiona la llei estatal que impedeix la transformació d'un relació temporal en el si de l’administració en una relació de durada indeterminada, ja sigui fixa o no fixa. No obstant això, en absència d'aquesta possibilitat, estableix la necessitat imperativa que hi hagi alguna altra mesura que es presumeixi eficaç per prevenir l'ús abusiu de la temporalitat i en aquest sentit, en coincidència amb el Tribunal Suprem, assenyala com a vàlida l'opció de garantir al funcionari interí la permanència a la seva plaça fins que no sigui amortitzada o ocupada definitivament, així com el dret a percebre una indemnització pels perjudicis causats per la temporalitat. Atenció, perquè l'Advocada no parla de la indemnització per extinció de la relació sinó d'un import destinat a compensar els efectes de la temporalitat abusiva, encara que la relació laboral perviu. Al marge d'aquesta qüestió, i de nou ratificant la doctrina del Tribunal Suprem, si s'aprecia injustificada la condició de temporal d'una relació, a la seva finalització també ha d'operar el dret a ser indemnitzats.
- Com quantificar la indemnització?
Sens dubte, un dels apunts més interessants del dictamen de l'Advocada és el relatiu a la quantificació de la indemnització que correspon al personal interí afectat per un ús abusiu de la temporalitat. Tot i que el Tribunal Suprem ha manifestat amb claredat la impossibilitat d'aplicar solucions pròpies de la legislació laboral a aquesta qüestió com seria, per exemple, establir la quantia de la indemnització d'acord amb les regles que regeixen l'acomiadament improcedent, l'Advocada General considera que aquest tipus d'analogies entre el tracte dispensat a la temporalitat fraudulenta en l'àmbit privat i públic no han de ser automàticament descartades. Així, assenyala que és responsabilitat dels tribunals establir quin import en concepte d'indemnització és l'adequat per compensar la totalitat de perjudicis derivats de l'extinció d'una relació temporal abusiva i res no impedeix que, si així ho estimen oportú, els tribunals puguin adoptar aquest criteri, com qualsevol altre, per fixar el quantum indemnitzatori.
Com veiem, del contingut de l'esperat dictamen de l'Advocada General de la UE no podem dir que suposi una radical variació respecte a la situació que d'un temps ençà vivim en relació a l'ús fraudulent de la temporalitat per part de l'Administració. No obstant això, l'opinió de l'Advocada sí que sembla indicar que de les futures sentències del TJUE podem esperar renovats arguments a l'hora d'exigir justes compensacions per als funcionaris interins i personal estatutari que pateixen els efectes de l'ús absolutament abusiu de la temporalitat en la qual incorren la majoria de les administracions a l'Estat espanyol, convertint-se, precisament, en un dels principals focus de precarietat que operen a l'Estat.
