Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda, ofereix el seu testimoni al curtmetratge documental “¿Y después del amianto?” realitzat per iniciativa de la Associació Plataforma Afectats per l'Amiant a El Prat
L'actual legislació preveu l'accés anticipat a la jubilació per a determinats col·lectius professionals que desenvolupen activitats que comporten especial desgast físic o es realitzen en condicions perilloses, penoses o insalubres. Tal seria el cas, per exemple, dels treballadors dedicats al transport de mercaderies i persones, les feines al camp o la mineria, entre d'altres.
Les persones que han estat exposades a l'amiant al seu lloc de treball, no gaudeixen, però, d'aquesta possibilitat i es veuen obligades a accedir a la jubilació segons l'edat ordinària, sense que s'apliqui cap coeficient reductor que els permeti jubilar-se anticipadament sense patir perjudici econòmic. Una situació evidentment injusta com és evident si tenim present que l'exposició a l'amiant comporta amb tota seguretat un elevat risc de patir malalties greus i, fins i tot, mortals.
El Col·lectiu Ronda fa dècades que lluita en defensa dels drets de les persones que han treballat en contacte amb l'amiant i els seus familiars exigint les compensacions econòmiques que els corresponen per haver patit l'exposició a un material actualment prohibit a tot el territori de la UE per la seva perillositat per a la salut humana. Un d'aquests fronts de batalla és la reivindicació compartida amb els amics i amigues de l'Associació Plataforma Afectats per l'Amiant a El Prat per aconseguir que les víctimes de l'amiant aconsegueixen que es reconegui la insalubritat de les seves condicions de treball i se'ls permeti, com es fa amb altres sectors, accedir anticipadament a la jubilació.
