7 idees crítiques i fragmentàries sobre la interlocutòria de presó dels consellers
Des del Col·lectiu Ronda considerem que la interlocutòria que acorda presó provisional sense fiança per a 8 Consellers del Govern de la Generalitat no satisfà l'exigència de fonamentació que requereix l'adopció d'una decisió excepcional com és la privació de llibertat
La principal exigència legal d'una resolució judicial que acordi empresonar provisionalment una persona és la «motivació» (en el sentit de fonamentació, argumentació, justificació) de la mesura de presó. Malgrat això, compartim la opinió de molts experts juristes que qüestionen que la Interlocutòria de presó provisional sense fiança per a 8 consellers del Govern de la Generalitat satisfaci les exigències legals, i aportem les següents reflexions efectivament fragmentàries però clarament crítiques:
1.- MANCA D'INDIVIDUALITZACIÓ DE CONDUCTES
Una interlocutòria de presó provisional que, recordem, acorda privar de llibertat a una persona sense que s'hagi celebrat encara cap judici, ha d'individualitzar les conductes -indiciàriament- delictives que justifiquen la imposició d'aquesta presó provisional sense fiança. En aquesta resolució, no només no s'individualitzen adequadament sinó que, fins i tot, no es fa cap referència a quatre dels vuit consellers empresonats: Junqueres, Mundó, Romeva i Turull.
L'atribució de fets concrets que imputa al conseller Rull consisteix en 2 tuits i una declaració en premsa que, en la nostra opinió, rés tenen a veure amb la rebel·lió, la sedició ni la malversació de cabals públics.
2.- REPETICIÓ D'ARGUMENTS
S'atribueix als consellers i conselleres la responsabilitat d'haver impulsat «manifestacions tumultuàries», incloent-hi les protestes del passat dia 20 d'octubre front a la Conselleria d'Economia. Els mateixos fets que el passat 16 d'octubre la mateixa magistrada va atribuir a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per fonamentar la mateixa presó provisional.
3.- NO VALORACIÓ DE LES DEFENSES
En la totalitat de la interlocutòria la magistrada no valora cap dels arguments aportats per les defenses per oposar-se a la presó provisional, amb l'única excepció de la desestimació de la pretensió d'ajornar la compareixença dels investigats per manca de temps a l'hora de preparar la seva defensa. Petició que, per contra, sí ha estat atesa pel Tribunal Suprem en referència als integrants de la Mesa del Parlament.
4. CONTRADICCIÓ EN EL RISC DE FUGIDA
L'estada a Bèlgica del president Puigdemont i altres consellers citats a declarar esdevé, a criteri de la magistrada, prova de l'existència de risc de fugida. Evidentment aquesta idea es contradiu amb la realitat que, precisament, els consellers que empresona no han marxat i han respost a la citació i que fins i tot tres d'ells van retornar voluntàriament des de l'estranger per declarar.
5.- MANCA DE REFERÈNCIA A LA «VIOLÈNCIA»
El delicte més greu que s'imputa als consellers empresonats és la rebel·lió, essent l'alçament violent l'acció principal d'aquesta conducta penal. Malgrat això, no es concreta cap actuació violenta, ni tan sols mediata, dels consellers, més enllà de les mobilitzacions (pacífiques) de la població el 20 de setembre i l'1 d'octubre.
6.- REITERACIÓ DELICTIVA
Es considera que existeix un «alt risc de reiteració delictiva» tot i que les responsabilitats que se'ls atribueixen estan vinculades en tots els casos a la seva actuació com a membres del Govern. Càrrecs que, com és ben sabut, ja no ostenten. Precisament, els consellers van ser destituïts en aplicació de l'article 155, per impedir que poguessin perllongar aquestes actuacions suposadament delictives.
7.- DESTRUCCIÓ DE PROVES
S'argumenta la necessitat de dictar presó provisional en atribuir als empresonats la capacitat per «ocultar, alterar o destruir fonts de prova» malgrat ja no ostenten els càrrecs que els haurien permès fer-ho, i el fet que se'ls atribueix responsabilitat per uns actes que per la seva naturalesa són públics i notoris.
A la vista del que acabem d'analitzar, i de la mateixa forma que ja vam fer en valorar la presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, rebutgem que es traspassi a l'àmbit judicial el tractament d'un conflicte clarament polític; denunciem que es porti a l'àmbit penal un moviment aclaparadorament pacífic; condemnem que s'actuï en nom de la llei, però d'esquena als drets.
