laboral
Les recents reformes introduïdes en la regulació de les relacions de treball i el sistema de la Seguretat Social constitueixen un greuge per a la totalitat de la classe treballadora. El veritable abast d'algunes d'aquestes mesures, però, només es pot copsar a la llum d'una revisió en clau de gènere.
14/11/2012
Si el conjunt de les persones treballadores es veu afectat per l'erosió de drets socials i l'esfondrament induït del sistema de garanties en el marc de les relacions laborals, la dona treballadora n'és una víctima singular. I, en el seu cas, sempre plou sobre mullat. Víctimes de discriminacions diverses, sovint arraconades a les ocupacions que gaudeixen de menor prestigi social -i salarial, és clar-, carregades amb el pes del rol assignat de cuidadores de petits i grans i abocades amb més freqüència que ningú a les formes invisibilitzades de precarietat com són el treball a temps parcial o, directament, en negre.
A tots aquests greuges, les dones ara han d'afegir els efectes de l'acció legisladora de l'actual govern i de l'anterior en matèria laboral i de Seguretat Social. Una nova agressió encarnada en una sèrie de mesures que les afecten de forma directa i evident:
- Reducció de jornada per guarda de fill menor
Fins ara, les persones treballadores que s'acollien al seu dret a reduir la jornada laboral per cuidar d'un fill menor disposaven de la possibilitat d'anar acumulant el seu percentatge diari de reducció per poder absentar-se durant dies sencers. És a dir, si algú reduïa la seva jornada un 20%, per exemple, podia triar entre reduir en aquest percentatge la seva jornada diària o treballar quatre dies fent la seva jornada laboral i no anar a la feina el cinquè dia. D'aquesta forma, s'obrien més possibilitats a la pretensió de conciliar la vida familiar i laboral. Ara però, després de l'aprovació de la recent reforma laboral, ja no és possible acumular les hores per gaudir de dies sencers i resulta obligat reduir la nostra jornada diària en el coeficient establert. Una manca de flexibilitat accentuada pel fet que la legislació actualment vigent amplia la capacitat de l'empresa per restringir la lliure disposició d'hores compreses dins la reducció, ja sigui al·legant necessitats productives o emparant-se en la refermada potestat dels convenis col·lectius per establir límits a la reducció.
- Modificació de la jornada
La normativa anterior a la reforma laboral establia que les persones amb contracte de treball a temps parcial (dones en més d'un 80% dels casos) no podien fer hores extres. Aquesta situació s'ha vist substancialment modificada i ara les hores extres són permeses per a qualsevol contracte que no sigui de jornada complerta. Tant se val si el contracte és de mitja jornada o pel 99% de la jornada. Anant més enllà en el desig de satisfer sol·lícitament els desitjos de l'empresariat, la reforma laboral considera innecessari que l'obligació de realitzar aquestes hores extres estigui precedida de preavís per part de l'empresa. Dit d'altra forma, per a l'ocupador s'obre de bat a bat la possibilitat de modificar unilateralment la jornada de treball dels seus empleats i, més concretament, empleades, doncs recordem que la immensa majoria de persones amb contractes a temps parcial són, precisament, dones.
- Lactància
Les modificacions operades en l'àmbit del dret a reduir la jornada per lactància són ben fàcils d'explicar: abans de l'onada reformista que afecta el dret laboral, els dos progenitors podien acollir-se a aquest dret de forma simultània. Ara ja no és així i la prerrogativa serà del gaudi exclusiu d'un d'ells.
- Pensions
El 20%. Aquesta és la xifra clau, l'horitzó anhelat i confessat entre mitges veritats i no poques falsedats. Sent més concrets, aplicar una reducció mitja del 20% a la quantia de les pensions de jubilació quan les reformes ara aprovades s'apliquin totalment l'any 2027.
La dona treballadora torna a ser la víctima més desvalguda d'aquesta brutal contracció com a conseqüència, tal i com ja hem esmentat, del fet que són elles qui pateixen salaris més baixos i major incidència del treball a temps parcial. Factors als quals és necessari afegir que moltes dones es veuen obligades a abandonar prematurament el món laboral -i, per tant, veuen reduït el seu període de cotització i l'import de la futura pensió- per exercir de cuidadores, ja sigui dels fills o de parents de major edat necessitats d'unes atencions que les administracions són cada vegada menys proclius a proporcionar.
Des del proper 1 de gener de 2013 ja veurem pensions contributives per sota dels 600 euros mensuals, que fins ara el límit inferior per a aquestes prestacions. Les beneficiàries d'aquestes pensions reduïdes a la mínima expressió seran, per si no ho suposàveu, dones en la seva immensa majoria. Pitjor encara és la situació per a les persones que no han treballat prou temps per assolir el dret a rebre una pensió contributiva o que reben la seva prestació en concepte d'invalidesa. En aquest cas, on les dones tornen a ser numèricament el gruix més important, trobem un 58% dels casos on la prestació mensual es situa per sota dels 600 euros. Una quantitat amb la qual es fa difícil dir que quedi garantida la dignitat de la pròpia existència
Articles relacionats:
