Interposem la primera demanda per discriminació de gènere en l'accés anticipat a la jubilació
La demanda exposa la dificultat que pateixen les dones respecte els homes per acumular els anys de cotització exigits com a conseqüència d'una major incidència de la temporalitat, la precarietat en les relacions laborals i el protagonisme en la cura de fills i familiars.
Les dones representen poc més del 37% del total de persones que a l'Estat espanyol cobren una pensió contributiva de jubilació. Actualment, hi ha 3.666.941 homes cobrant aquesta modalitat de pensió per només 2.228.554 dones. I en el cas de les treballadores, a més a més, l'import mitjà d'aquesta prestació és 450 euros inferior a la pensió mitjana dels homes (787,39€ per a les primeres en contrast amb els 1237,77€ dels homes).
Aquestes dades, entre d'altres, no fan sinó evidenciar que la dona pateix una situació d'especial vulnerabilitat en relació al seu accés a la pensió de jubilació derivada del fet que la seva trajectòria laboral acostuma a donar origen a carreres de cotització molt més curtes i amb salaris considerablement més baixos. Aquest escenari d'efectiva discriminació és conseqüència de que són les dones qui pateixen amb especial virulència els efectes de la tradicional precarietat del marc laboral a l'Estat espanyol. Factors com ara la temporalitat, el treball a temps parcial -copat en un 80% per dones- o que siguin dones més del 95% de les persones que s'acollen al seu dret a reduir la jornada o gaudir d'excedències per fer front a obligacions familiars són elements que acaben repercutint decisivament en l'extensió i amplitud de la carrera de cotització que ha de donar accés a la pensió de jubilació i determinar-ne l'import.
Precedents a Europa
La realitat social i laboral de l'Estat espanyol configura un escenari de discriminació vers les dones en no establir cap distinció per raó de gènere en els requisits d'accés a la jubilació malgrat l'evidència que les dones es troben abocades en la majoria de casos a patir moltes més dificultats per satisfer-los i, quan ho aconsegueix, acaba obtenint imports reduïts respecte les pensions dels treballadors. Una realitat sobre la qual ja es va pronunciar anteriorment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el denominat «cas Elbal Moreno», de novembre de 2012, quan va sentenciar que les condicions d'accés a la jubilació pels treballadors a temps parcial -15 anys de cotització mínima- suposava una vulneració «relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social». La resolució de l'Alt Tribunal europeu considerava que la norma «exigeix als treballadors a temps parcial, en la seva immensa majoria dones, en comparació amb els treballadors a temps complet, un període de cotització proporcionalment major per accedir, en el seu cas, a una pensió de jubilació contributiva en quantia proporcionalment reduïda a la parcialitat de la seva jornada».
Petició al jutjat
Col·lectiu Ronda ha interposat demanda en representació d'una treballadora a qui l'INSS nega l'accés anticipat a la jubilació en considerar que no té acreditats els 33 anys de cotització establerts com a llindar mínim segons la llei actualment en vigor, la 27/2011. La demanda exposa en primer terme el dret de la treballadora ha acollir-se al contingut de la normativa anterior a l'esmentada llei, que reduïa a 30 els anys cotitzats necessaris per accedir a la pensió. Així ho contempla la pròpia Llei 27/2011 que estableix que se seguirien regint per l'anterior norma les persones que complissin amb el requisit dels 30 anys cotitzats les persones que veiessin extingits els seus llocs de treball abans de gener de 2019 com a conseqüència d'expedients col·lectius o, entre d'altres supòsits, procediments concursals iniciats amb anterioritat a l'1 d'abril de 2013. En el cas concret que ens ocupa, la treballadora va ser acomiada l'any 2015 però argumenta el dret a beneficiar-se de la normativa anterior pel fet que abans de l'extinció, l'empresa havia aplicat diversos expedients de regulació d'ocupació entre els anys 2011 i 2014.
La qüestió prejudicial
Al marge de la discrepància de criteri entre l'INSS i la treballadora respecte la normativa que resulta d'aplicació, la demanda incorpora la petició expressa que la discriminació que afecta les dones treballadores de l'Estat espanyol s'elevi mitjançant la presentació d'una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així, se sol·licita que sigui el TJUE qui avaluï si el contingut de la Llei General de la Seguretat Social respecta el principi de no discriminació i igualtat de tracte entre homes i dones quan estableix l'exigència d'idèntics períodes de cotització per a uns i altres malgrat la realitat social i laboral de l'Estat espanyol imposa a les treballadores enormes dificultats pel seu compliment.
La intenció és que sigui el TJUE qui apreciï aquesta violació dels principis comunitaris per tal d'obligar l'Estat espanyol a modificar la normativa vigent, tal i com va haver de fer després de la sentència «Elbal Moreno», anteriorment esmentada.
Segons Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda, «la discriminació en l'accés a la jubilació és un vessant més de la situació de discriminació generalitzada que afecta a la dona en el nostre país. Accedir més tard que els homes a la pensió i fer-ho amb imports molt més baixos com si es tractés d'un càstig addicional per haver patit també més que els homes la precarietat, la temporalitat i l'obligació de carregar sobre les esquenes el pes de la responsabilitat familiar, ja sigui amb la mainada o amb familiars dependents». És per això que Col·lectiu Ronda, en col·laboració i amb el suport de la Marea Pensionista, incorporarà d'ara en endavant la qüestió de gènere i la vulneració del principi de no discriminació en els litigis que afectin dones perjudicades en el seu accés a la jubilació. «Cal reconèixer -afirma Arenas- la realitat de la dona com a principal perjudicada per la precarització de les relacions laborals i com aquesta precarització es projecta també a les pensions, que són la nostra garantia d'una existència digna un cop esgotada l'etapa laboral de la nostra vida».
