El Tribunal Suprem dicta una important sentència on estableix que la superació del termini de 3 anys que imposa l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic per a l’execució d’Ofertes Públiques d’Ocupació genera un dret indemnitzatori a favor dels funcionaris interins afectats per la dilació.
L’article 70 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) estableix que les administracions amb necessitat d’incorporar personal hauran de fer-ho a través d’una oferta pública d’ocupació o instrument similar que, en tot cas, haurà de desenvolupar-se «en el termini improrrogable de 3 anys». En la seva transcendent resolució, el Tribunal Suprem interpreta el redactat en el sentit que aquest període de tres anys representa un veritable termini de caducitat que, en cas de ser ultrapassat, assenyala el caràcter anul·lable de l’acte administratiu, en aquest cas la convocatòria de places a l’empara de l’esmentada Oferta Pública d’Ocupació.
Així ho ha determinat la sala Contenciosa Administrativa a l’hora de resoldre un recurs de cassació per a la unificació de doctrina en el cas d’una interina de l’Ajuntament de Carmona (Sevilla) que impugnava la convocatòria del procés selectiu per a la cobertura de la plaça que la treballadora venia ocupant fins al moment. L’Oferta d’Ocupació es va aprovar l’any 2008 però la convocatòria no es va efectuar fins l’any 2012, superat el termini màxim atorgat per l’EBEP.
De la irregularitat a la caducitat
La precisió i contundència del redactat de l’esmentat article 70 no ofereix dubtes respecte el caràcter imperatiu d’executar les ofertes públiques d’ocupació dins l’esmentat període de tres anys però el cert és que, amb anterioritat a aquesta resolució del Tribunal Suprem, existia disparitat doctrinal a l’hora de valorar les conseqüències de l’incompliment d’aquest termini «improrrogable». Bona prova ho constitueix el fet que la sentència del Tribunal Suprem revoca dues resolucions prèvies, la d’instància i la de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) que havien desestimat prèviament les pretensions de la interina afectada argumentant que l’article 70 obliga a desenvolupar l’execució de l’oferta pública però no comporta «una obligació de resultat, que seria l’execució dels procediments selectius en aquest termini». Addicionalment, el TSJA considerava que una demora de més de tres anys podria considerar-se una irregularitat per part de l’Administració infractora però, en cap cas, motiu de nul·litat per caducitat de la convocatòria.
Dret a una indemnització
En sentit contrari a l’argumentació del TSJA, el Tribunal Suprem interpreta el termini de 3 anys com a període màxim per executar el procediment d’ocupació de les places objecte d’oferta pública d’ocupació, sent que en cas contrari, superat aquest termini, l’oferta i convocatòria esdevé un acte invàlid amb vici d’anul·labilitat i no pas una mera irregularitat esmenable.
En aquest cas concret, però, malgrat el Tribunal Suprem considera que la convocatòria podria anul·lar-se arran de l’incompliment per part de l’Ajuntament condemnat, la sentència manté el criteri doctrinal sòlidament establert de respectar el resultat dels procediments de selecció pel que fa als seleccionats (la interina reclamant no va obtenir la plaça) i, d’aquesta forma, impedir que l’actuació irregular de l’Administració perjudiqui el legítim interès i l’expectativa de les persones que havien obtingut la plaça sotmesa a concurs, doncs serien aquestes les principals damnificades malgrat no tenir cap tipus de responsabilitat sobre els fets que motiven l’anul·lació.
Davant la impossibilitat de procedir a l’anul·lació del procés, tal i com correspondria, sense lesionar drets de tercers, el Tribunal Suprem opta per no imposar la nul·litat però reconèixer un dret indemnitzatori a favor de la demandant que la sentència, probablement amb excés de laconisme, xifra en 20.000 euros després d’analitzar «el tipus de plaça que cobria la interina, la seva participació en el procés selectiu, el temps dels període de selecció i el transcorregut, així com allò decidit en algun altre pronunciament d’aquesta Sala».
Un seguit de conclusions transcendents
Aquesta recent sentència del Tribunal Suprem resulta especialment important pel fet de contribuir a tancar el debat sobre les conseqüències de la superació del termini de 3 anys per a l’execució dels processos selectius per ocupar places en el marc d’una oferta pública d’ocupació, aclarint de forma definitiva que es tracta d’un període de caducitat i, per tant, generant la possibilitat d’anul·lació de la convocatòria i, en tot cas, el dret dels afectats per la demora a percebre una indemnització en concepte de danys i perjudicis.
Arran d’aquesta sentència, doncs, les administracions hauran de tenir ben present aquest criteri d’anul·labilitat de la convocatòria, especialment atenent a la gran quantitat de convocatòries de places de funcionari que es desenvolupen al marge d’aquesta limitació temporal. En cas contrari, de mantenir-se fora de la subjecció als terminis legalment previstos, les administracions poden acabar fer front a un gran nombre de recursos contra les seves convocatòries i amb l’obligació d’indemnitzar els afectats per les demores.
En paral·lel, cal preguntar-se si aquest dret indemnitzatori reconegut a una interina per la demora injustificada en l’execució de la convocatòria per a l’ocupació de la seva plaça es pot atribuir també a aquells funcionaris interins que ocupen la seva plaça des de fa més de tres anys sense que no s’hagi ni tan sols convocat el procés selectiu. Una situació que, d’altra banda, és absolutament habitual i que constitueix un ús clarament abusiu d’aquesta figura de temporalitat per part de les administracions. Al nostre entendre, la caducitat no es refereix en exclusiva al desenvolupament del procediment reglat d’ocupació de la plaça sinó que l’article 70 de l’EBEP considera «improrrogable» el termini per a l’ocupació definitiva de la plaça i, per tant, les dilacions referents a aquest període generen una responsabilitat patrimonial reparadora per part de l’administracio respecte el funcionari interí afectat. Extrem aquest que esperem que el Tribunal Suprem resolgui i aclareixi en una propera sentència.
